CA | ES | EN

Mussol pirinenc

Notícies

El mussol pirinenc, un habitant  desconegut del nostre país.

Actividat Toca-toca

Foto: Activitat Toca-toca al Zoo del Pirineu

Creus que el canvi climàtic és una problema molt greu?
I creus que la seva solució està en les mans dels polítics?

Et vull recordar que vius a España, on els polítics recolzen a les grans empreses y es desvinculen dels tractes internacionals sobre el canvi climàtic. Hem d’actuar nosaltres. Si som molts, aconseguirem canvis importants!

Et vull presentar a un mussol que viu només als Pirineus i al qual se li està acabant la muntanya a causa de la pujada de la temperatura i la falta de pluges. Espero que pensis en ell quan et deixis els llums encesos o quan apaguis la tele i la deixis en “Pausa en espera”.

Per cert:
Si apagues del tot els aparells que no utilitzes, estalviaràs un 10% de les despeses d’electricitat de la teva llar.

Què aprendràs?

  • Coneix al mussol pirinenc: la fitxa tècnica, descarregable en format PDF.
  • Coneix la seva vida: formar una família i assegurar la descendència és una tasca de molta responsabilitat que a vegades requereix solucions estranyes.

 

Fitxa tècnica:

Descarrega’t la fitxa tècnica en PDF

Mussol pirinenc (Aegolius funereus)

Habitat natural del mussol pirinenc

Foto: Mussol pirinenc adult

Mida:                      24–26 cm
Envergadura:     53–60 cm
Pes:     Mascle       90-113 g
Femella      126-194 g
Pollets nounats 10 g

 Alimentació:

  • 94% petits rosegadors.
  • 6% ocells (fins a la mida d’una merla).

Durant tot l’any guarda els excedents de la seva presa (Es va documentar un dipòsit de 70 ratolins en una branca a prop d’un niu amb només dos cries de mussol pirinenc).

 

 

Hàbitat:

Al nostre país només podem trobar al mussol pirinenc als boscos dels Pirineus.

Necessita:

  • Vegetació densa que li proporcioni llocs per a amagar-se.
  • Arbres vells on nidifica el picot negre (cria als seus nius abandonats).
  • Proximitat de clars i prats on pugui caçar.
  • Intenta evitar el territori del gamarús.

Mapa de distribució:

Mapa de distribución de mochuelo boreal

Distribució Aegolius funereus Font: Wikipedia

Interessant:
Compara amb la distribució del picot negre. 

Mapa de distribució del picot negre

Distribución Dryocopus martius Font: Wikipedia

 

Aegolius funereus

Mussol pirinenc jove (Photo-logistics)

Cria:

Març – Maig (3 – 6 ous)

  • Maduresa sexual: 1 any
  • Comportament: parella monògama… però només per una temporada 😉
  • Incubació: 26 – 28 dies
  • Abandó del niu: 29 – 36 dies
  • Iniciació al vol: 35 dies
  • Emancipació: 3 mesos
  • Mortalitat 1r any: 24% – 75% (segons la població de ratolins)
  • Edat màxima: 15 anys en llibertat / en captivitat cap dada (fa pocs anys que es cria en captivitat)

Estat de conservació:          

Espècie protegida de fauna salvatge autòctona. Vulnerable.

Descarrega’t la fitxa tècnica en PDF

Comportament

Sessió fotogràfica

Foto: Sessió fotogràfica al Zoo del Pirineu (Phototrekking)

El mussol pirinenc és molt tímid. Es va descobrir i identificar fa només 60 anys! Abans se creia que és el mussol comú.

És molt tranquil i només és actiu durant la nit. No té por de la gent. Durant el dia es posa en una branca recolzant-se amb el tronc. Manté els ulls tancats, examina el seu voltant exclusivament amb l’oïda.

Si el sorprèn una nevada, no es mou del seu lloc. S’ha observat com es deixava tapar sencer per la neu.

A l’hivern busca llocs on durant el dia arribi el sol. S’acomoda en direcció als rajos calents, exposa la seva cara i obre una mica les ales per a absorbir la calor.

Es banya regularment. Durant la nit busca tolls i gaudeix de l’aigua fins que està totalment xop.

També li agrada dutxar-se si plou. Separa les plomes del cos, es belluga i gaudeix d’una bona remullada.

Durant la nit, quan vola, es manté a prop de terra o just per sota de les copes dels arbres; la vegetació li ajuda a amagar-se.

Cria

Hihihi: estic segura que et farà gràcia el que t’explicaré sobre el comportament familiar del mussol pirinenc.

Mussol mira des del niu

Foto: Femella dins del niu (Jordi Dalmau, Aubèrria)

Tot es deu a la gran especialització en la manera de nidificar.
Nidifica gairebé exclusivament als nius dels picots negres. Et pots imaginar que és un immoble molt escàs i amb una gran demanda.

La feina de trobar la llar és explícitament dels mascles. Si en troben, es queden tota la seva vida al seu costat per a vigilar que ningú no els tregui el seu preciós apartament. Fins i tot en els anys amb poc menjar són fidels al seu lloc.

Mentrestant, les femelles gaudeixen de la llibertat i visiten llocs llunyans; poden viatjar fàcilment 500 km. Es queden als llocs on troben prou ratolins.

Però: Quan arriba el final de l’hivern, comencen a sentir una gran inquietud. Aquesta sensació que el menjar no ho és tot. Tornen als llocs on els mascles vigilen el més valorós: el lloc ideal per a formar una família.

Exhibició de lels mussols

Foto: El Bombó, el nostre mussol pirinenc (J.M. Moscoso)

“u – u – U – UU – u-u-u-u – uuuu  aquí estic! Tinc un apartament de primera!” Canten els mascles amb una veu forta. Canten sense pausa durant tota la nit. La seva veu es sent a quilòmetres de distància.

Ostres! S’apropa una femella!
El mascle canvia ràpidament de cançó i en comença una altra en un to més profund i persuasiu. “Vine, vine, preciosa, mira què tinc!”

Si la femella decideix inspeccionar el niu i entra a dins, està tot decidit.
Els dos comencen a cantar en duo en un to fluixet i suau, declaren al món que estan molt enamorats i que en aquest niu abandonat de picot negre aviat es començarà a formar una nova generació de mussols pirinencs.

Per a demostrar la seva entrega a la família, el mascle porta ratolins i els entrega cerimoniosament a la femella dins del niu. La qual cosa no és només romàntica, sinó també pràctica. La femella aviat estarà embarassada i amb els ous a dins de la panxa no serà prou àgil com per a poder caçar.

Et sembla una parella ideal?
Espera. Encara no he acabat.

La femella a vegades pica al mascle.
Ella és més gran i més forta, i si té ganes de fer l’amor però el mascle no li presta atenció… NYAC – NYAC! el mossega i li crida.

La femella a vegades abandona la família.
Si hi ha prou menjar, la mami deixa al pare amb els petits de 3 setmanes – i se’n va amb un altre mascle per a tornar a formar una nova família.

Et sembla cruel?
Et puc assegurar que el mascle veí, que no havia trobat cap femella, però de cop i volta se li presenta una noia interessada en emparellar-se amb ell, opina diferent. No oblidis que viuen pocs anys i cada temporada que no puguin assegurar la descendència és una pèrdua dolorosa per a ells.

Veus?
No és del tot una relació romàntica. Hi ha problemes en cada família.

Uns pares excepcionals

Aegolius funereus en natura

Foto: Els joves surten del niu abans de saber volar. (Merje Aru)

La femella pon 3 – 6 ous. Els incuba durant 26 – 28 dies. Comença a incubar des del primer ou, la qual cosa vol dir que els bebès naixen amb una diferència de dos dies i hi ha una gran diferència de la mida entre el primer i l’últim pollet.

Durant les primeres tres setmanes la femella no abandona als petits. Amb tres setmanes els petits surten del niu. El més gran ja pot volar, el més petit s’aguanta sobre les branques i intenta fer petits saltirones.

La feina d’aportar suficients ratolins per a alimentar a tota la colla és exclusiva del mascle. A vegades ha de volar 1,7 km per a assegurar el menjar per a tota la família.

Curiositat:
Si tens una sort increïble i trobes el niu on nidifica aquet ocell i rasques sobre l’escorça de l’arbre, la femella immediatament estirarà el cap a fora niu. (Possiblement és perquè el seu depredador més temut és la marta.) Si veu que ets una persona, se’t quedarà mirant tranquil·lament. No té por de la gent.

Una mare egoista. O no?

Aegolius funereus durant el dia.

Foto: Un mussol pirinenc badallant durant els seus somnis diürns. (Mika Grönroos)

I aquí acaba la feina de la mare. Acompanya als seus descendents alguns dies més, vigila que tots tinguin prou teca fins que tots puguin volar… i ja està. La llibertat la crida i ella la segueix.

Què? Ho trobes cruel?
Doncs imagina’t la vida familiar de la femella:

  • 2 mesos tancada en un petit forat.
  • Surt una estoneta al matí i a la tarda, només per a anar al lavabo.
  • 4 setmanes les passa en una posició gairebé immòbil, donant calor als ous.
  • 3 setmanes segueix escalfant als bebès, no els deixa sols gairebé mai. Els peixa, tria els bocins de la millor carn per a ells, ella mateixa menja les sobres.
  • Quan surten del niu els segueix atentament: els porta menjar mentre que no poden volar.

Què penses? La mama mussol pirinenc es mereix el descans i l’oportunitat de recuperar forces?

I fixa’t que ben coordinat que està tot!

Quan peix als bebès, s’alimenta del que sobra:

  • Budells: un aliment amb riquesa de bacteris; li ajuda a posar en marxa el metabolisme després de setmanes gairebé sense moure’s.
  • Pell: una part importantíssima per a la digestió. La pell cobreix les restes que el mussol no pot digerir i les treu en forma d’egagròpila. Imagineu quin desastre estarà fet el niu: un forat dins d’un arbre on viu, menja i va de ventre una família de 6 mussols.
  • Ossos: per a formar els ous cal una gran quantitat de calci. Si no hi ha prou aliments adequats, les femelles alliberen el calci dels seus ossos, concretament de l’estèrnum. Quan peixen als bebès el poden recuperar.
  • Carn: i naturalment també mengen carn. De budells, pell i ossos no pot viure cap animal a llarg termini.

Papa entrenador

Els petits són fora del niu, però la feina no ha acabat. Han d’aprendre a volar i caçar. I això és la feina del papi. Tot orgullós els ensenya tot el territori familiar, on viu i que vigila tota la seva vida. Els ensenya com amagar-se durant el dia.

És possiblement gràcies a la seva atenta educació que la mortalitat dels petits és tan baixa (naturalment només si hi ha prou menjar).

La vida independent

Entrenament

Foto: Al Zoo del Pirineu la funció del pare entrenador la fa l’Eloi.

La mare ha marxat.

Les cries volen bé i saben caçar. Ha arribat el moment de dir adéu.

El pare torna a la vida del cavaller que defensa el seu territori i el seu castell.

Les cries s’escampen per un gran territori:

  • Les femelles gaudeixen de la llibertat, busquen llocs amb riquesa d’aliments.
  • Els mascles s’obsessionen en trobar un lloc perfecte per a formar una família.

En aquest temps els joves sobrevolen centenars de quilòmetres!  Apareixen en llocs on habitualment no hi ha mussols pirinencs. Si el mascle troba un bon niu i hi ha prou ratolins, pot donar-se el cas que una zona nova esdevingui habitada pel mussol pirinenc.

I tot el cicle comença de nou.

 

Nota de l’autor

Toca toca amb l'Oreo

Foto: Entrenament de l’Oreo – estiu 2016 (Lluís Barniols)

Aquest article es va publicar per primera vegada al gener del 2018. Aniré actualitzant les dades segons es vagin descobrint nous fets.

Saps alguna cosa que jo no sàpiga? Estaré encantada d’incloure les teves observacions i coneixements sobre el tema. Escriu-me un comentari o contacta amb mi via correu electrònic a zoopirineu@gmail.com.

Vols conèixer més animals?      Entra aquí

Vols conèixer al mussol pirinenc en persona? Compra les entrades al Zoo del Pirineu i vine a visitar-nos!    Compra entrades

Si t’ha agradat l’article, comparteix-lo a les xarxes socials!

Gràcies Stania

Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *