CA | ES | EN

Lukas Kuspert

Notícies

Lukas. participa en la exhibiciónBones! Em dic Lukas i sóc el responsable de les publicacions diàries al twitter, i ja que he crescut entre aus rapinyaires ajudo a entrenar-les i participo en l’exhibició de vol centrant-me en el vol dels ocells mentre l’Eloi o la Stania fan l’explicació. Tinc 14 anys, faig 4rt d’ESO i més endavant m’agradaria dedicar-me al món de la informàtica. Espero que us agradi la meva biografia:

 

 

 

Vaig néixer en Alemanya

Lukas y sus amigos hacen excursión.Vaig néixer a Alemanya però no en recordo absolutament res, a part d’unes quantes imatges mentals que m’apareixen de tant en tant, però no sé on ni com situar-les. Tampoc recordo gaire els primers anys que vaig estar aquí, al Pre-pirineu català, però sé que em vaig incorporar en un grup immens de persones, els catalans, que em van rebre amb els braços oberts i en van ajudar, juntament amb els meus germans, a aprendre un idioma totalment nou, i encara més, a sentir-me com a casa en un lloc desconegut. Com que realment he crescut en aquesta cultura, entenc i comparteixo el sentiment que tenen envers a la vida.
Els primers dies, però, se’m van fer molt durs. Era petit, i de fet encara recordo un d’aquells dies, quan la meva germana em va convèncer d’anar a l’escola dient-me que hi ha un camió de joguina gegant que es pot emplenar de sorra.

La meva infància

Lukas jugaba con los perrosEls meus pares tenien moltíssima feina, i jo, encara que a vegades no me’n sortia, intentava ajudar bastant, i fins i tot tenia algunes responsabilitats. La veritat és que no hi havia gaires coses a fer a part de treballar amb els animals, anar a cavall, esquiar durant l’hivern… i jugar a videojocs. Els meus pares no podien entendre com els meus germans i jo preferíem estar davant de l’ordinador quan a fora es podien fer moltíssimes coses. Potser no entenien que sense els amics de l’escola, les activitats que ens solien encantar perdien bastant l’emoció.

Tot i així vam fer un esforç i anàvem a passejar amb els gossos (un dia ens vam trobar una serp i ens vam emportar un bon espant!), fèiem tir amb arc, exploràvem camins, anàvem al riu… fins i tot ens banyàvem en les basses de retenció de l’aigua de pluja i ens pujàvem a la caseta per als ànecs que hi flotava; al final sempre ens ho passàvem genial

La construcció del Zoo del Pirineu

Lukas ayuda a construir el zoo.El Zoo del Pirineu és un projecte familiar, i la meva mare té la filosofia que tothom ha d’aportar la seva part en la feina que s’ha de fer. Quan vam començar amb els fonaments del zoo em va tocar ajudar bastant. Al principi va ser molt exigent. Ens passàvem els dies movent rocs, terra, grava i fusta per tot arreu i no hi havia un gran avenç que es veiés. La primera construcció que vam fer eren gàbies en la granja, i allò era molt repetitiu: estendre la xarxa, cosir-la, col·locar-la i tornem-hi.
Les últimes gàbies van ser les dels mussols, en les quals s’havia de fer equilibris per passar uns filferros (la meva mare té vertigen). Jo era imprescindible per a poder acabar la construcció, i això em va fer sentir molt i molt important. Tot i que a vegades sobta una mica que jo, tan petit que era, ja havia d’ajudar en totes les tasques, he de dir que els meus amics de pagès també han viscut sempre compartint la feina i les preocupacions dels seus pares.

Les meves aus rapinyaires

Lukas demostra su trabajo a sus amigos.La meva primera au rapinyaire va ser la Xurri, una femella de xoriguer que em va regalar el meu pare. La vaig entrenar i vaig convidar els meus amics de la ZER de Lladurs a veure-la la primera vegada que participava en l’exhibició.
Al cap d’un temps, el meu pare em va regalar un astor, que és un bon tros d’ocell, la veritat. Jo no tenia ni idea dels astors. Per tant el meu pare va deixar el meu astor, el “Pistolerete” a un amic seu que es diu Ángel, que sap moltíssim dels astors, i fins i tot va escriure un llibre titulat “El apreniz de cetrero”, un romanç amb una història molt bonica i acompanyat d’unes pautes que ajuden a ensinistrar diferents tipus d’aus rapinyaires. Tornant al tema… me’l va tornar dues setmanes després i era un ocell meravellós, així que amb el meu pare vam anar a un lloc a prop de Zaragoza per a caçar amb ell. Però de les 4 vegades que hi vam anar, no vam aconseguir atrapar res, i em vaig desmotivar. El meu pare i jo vam decidir deixar el “Pistolerete” en mans d’un altre falconer.

Les meves aficions

A Lukas le gusta escalada.La meva mare diu que tinc un don amb els ocells i que és molt agradable treballar amb mi, però no estic molt segur de si ho diu per fer-me la pilota o si ho diu seriosament. Però quan participo en l’exhibició i veig que els ocells volen bé i els visitants en gaudeixen, m’ho passo molt bé. Tot i això, jo estic molt més interessat en tot el món dels ordinadors. Sé que no és gaire bo per la salut aquest hobby sedetari i  ja de fa molt temps faig esport: quan era més petit, jugava a bàsquet en l’equip de Solsona i m’ho passava genial, però els entrenaments es feien molt sovint i arribava massa tard a casa; ara en comptes de fer bàsquet faig escalada en un rocòdrom a Solsona com a activitat extraescolar: ho faig amb amics i m’encanta! Noto com ara puc fer coses que abans no podia o no aconseguia fer. És un goig i dóna una sensació de satisfacció increïble. Una altra cosa que m’agrada molt és tot allò relacionat amb l’automobilisme, però sobretot els “Dragsters”, que són carreres d’acceleració amb cotxes amb una potència brutal que arriben a més de 500km/h en pocs segons.

La persona que sóc avui

A Lukas le gusta las motos.Hi ha moltes altres coses emocionants que m’han marcat, però aquestes són les que més recordo i potser també les que millor defineixen la persona que sóc avui. Sempre intento descobrir coses noves, aventurar-me en aquesta gran expedició anomenada vida 🙂

Lukas Kuspert

PD: Seguiu-me al twitter! A @zoopirineu  us mantindré informats sobre el nostre dia al dia.

Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *