CA | ES | EN

Fagina

Notícies

Fagina (Martes foina)

Garduña una ombra en bosque La cara adorable, el pèl fosc i dens, una atleta àgil, una ombra silenciosa en la foscor, un ràpid reflex d’ulls que observen la carretera i es topen amb els fars d’un cotxe que passa, un moviment en les branques de l’arbre que hi ha just sobre teu: un animal molt bonic… i un assassí letal.

Com puc presentar-vos aquest animal i ser imparcial? Intentaré fer-ho el millor possible. Si us plau, mantingueu una ment oberta perquè alguns dels fets que us explicaré poden impactar-vos molt.

Hi ha molts països en els quals les fagines són un animal que es caça. En aquells països se les pot caçar de novembre a febrer. I en zones on crien galls fers o perdius, està permès donar-los caça durant tot l’any! A Espanya la situació és molt diferent. La població de fagines està baixant. A les illes Balears és gairebé segur que ja s’han extingit!!!

Què fan les fagines perquè les persones les odiaran tant?

Assassins en sèrie

Garduña sobre la caja nido

Les fagines són petits depredadors. El seu cos llarg i prim els permet entrar en petits forats. Les seves urpes llargues els ajuden a escalar amb facilitat. S’alimenten de mamífers, ocells i els seus ous, rèptils i fins i tot peixos i granotes. Però també els encanta endolcir la seva dieta amb mel i fruites dolces. Ningú s’hauria de sorprendre que a vegades, sobretot quan tenen petits i hi ha una demanda de menjar elevada, visiten cases de pagès; especialment els galliners.

S’apropen silenciosament amb molta precaució. Entren al galliner a través de forats que són tan petits que ningú es podria imaginar que un botxí perillós pot entrar per allà. Una vegada són a dins, comença la festa: maten, maten i maten. I quan marxen, deixen darrere seu un sanguinari desastre, ja que només s’emporten una petita part de la carn que han matat i desapareixen. Al següent matí, quan el pagès obre la porta… ja us podeu imaginar com s’enfada.

Alguns naturalistes opinen que les fagines només volen matar una gallina, però es veuen forçats a matar-les totes perquè les altres començarien a estar histèriques i farien molt soroll, cosa que delataria la presència de l’intrús. De totes maneres, una vegada que el pagès descobreix que una fagina ha matat tot el seu aviari, podeu imaginar-vos que els seus sentiments envers a les fagines no es fan més positius.

(Per cert, és gairebé impossible matar una fagina amb un tret. Són extremadament ràpides i àgils. En països on està permès caçar-les es fan servir trampes per a capturar-les. Però tot i així és complicat atrapar-les, ja que tenen un sentit de l’olfacte molt bo i eviten qualsevol objecte que faci ni la més mínima olor a humans.)

La solució al problema?
Fer que el galliner sigui a prova de fagines. Si no troben cap forat pel que poden entrar, es convertiran en les vostres ajudants. L’olor de les gallines les atraurà a casa vostra, però com no poden aconseguir el seu plat preferit començaran a caçar rates i ratolins. D’aquesta manera mantindran casa vostra neta de rosegadors.

Destrossen cotxes

Garduña puede averiar coche La fagina és coneguda per entrar en el motor dels cotxes i causar grans destrosses mossegant i destrossant els cables de l’interior. Una asseguradora d’Alemanya va fer un estudi per a entendre per què ho fan, ja que perdien molts diners cada any per culpa d’aquests animals. Sorprenentment, no és perquè les fagines busquin un lloc calent on amagar-se.

El que passa és que les fagines són molt territorials i molt agressives davant d’intrusos. Per això, si el vostre cotxe està parat a casa vostra i la “vostra” fagina l’utilitza com a amagatall, no hi ha destrosses. Però si aneu a visitar a un amic i entreu en el territori d’una altra fagina, sí que hi hauran problemes. La fagina que viu a prop de casa del vostre amic de seguida ensuma la “vostra” fagina a l’interior del cotxe i s’enfada molt. Entra al motor del vostre cotxe com una fúria i destrossa tot el que pot trobar i ho trenca a trossets.

La solució?
A Alemanya ofereixen una neteja de motor, de manera que no faci olor a fagina.

Productors de roba de pell

El pèl de l’hivern d’una fagina conta entre les pells que es fan servir per a fer roba. Però la seva qualitat es considera inferior a la d’altres animals i no n’hi ha una gran demanda.

Accidents de cotxes

Garduña muerta en la carreteraA vegades podem trobar una fagina morta a la carretera. Com és possible que un animal que vigila tant i és tan àgil acabi sota les rodes d’un cotxe?

Moltes vegades és culpa de verins.

Com ja he dit, les fagines tenen molts enemics entre els humans. I, per mala sort, els verins s’utilitzen amb massa facilitat. D’aquesta manera, si una fagina menja el verí directament o troba un ratolí enverinat, els seus reflexos es tornen lents i és possible que sigui atropellat. Tinc un amic que va trobar una fagina morta a la carretera, clarament víctima d’un cotxe, i se la va emportar per a donar-li de menjar al seu voltor africà. El voltor va morir del verí que contenia el cos mort de la fagina. Si no hagués sigut el voltor del meu amic, aquest destí hauria tocat a algun animal salvatge com per exemple un corb, una guineu o un porc senglar, a part de molt petits insectes que també haurien trobat el cos i haurien mort per menjar-ne.

Però també hi ha una causa, més romàntica, per perdre tota precaució. Amor, o la necessitat de reproduir-se, podeu dir-li com vulgueu.

Les fagines tenen una vida solitària. Quan és fosc surten dels seus amagatalls i mentre busquen aliments marquen el seu territori, principalment amb excrements, ja que tenen un olfacte excel·lent. Mai abandonen el seu territori i ningú hi és benvingut. Però quan s’acosta la temporada de cria, el seu comportament canvia. Els mascles recorren llargues distàncies per a trobar una femella amb la qual aparellar-se i s’obliden de la precaució i discreció que les caracteritzen. Si es troben dos mascles, lluiten violentament l’un contra l’altre. Si un mascle troba una femella, també lluiten violentament per a demostrar que el mascle és fort i violent i que la seva genètica assegura a la femella unes cries vigoroses. I durant aquestes 2 a 3 setmanes les fagines viuen sense tocar de peus a terra i només els importa una cosa: amor, amor, amor.

La meva experiència amb fagines salvatges

Garduña se escondeLa meva experiència amb les fagines va ser mentre treballava al Nord d’Alemanya. Teníem les nostres facilitats per a criar els falcons en una zona dins del bosc. El sostre de les instal·lacions estava fet de taulers amb ranures, un lloc ideal per a les fagines perquè hi facin el seu niu. Era plena temporada de cria, els nius dels falcons estaven plens de petits. Tanta vida, tanta moguda, tants crits: “tinc gana, tinc gana, tinc gana!!” Donàvem de menjar entre 5 i 6 vegades al dia, ja que la demanda de menjar era enorme, i necessitaven menjar molt fresc.

I llavors, un matí vaig entrar a les gàbies per a donar de menjar als falcons pares perquè poguessin donar de menjar als seus petits, però no se sentia cap soroll! Vaig trobar uns quants pollets de falcó sense cap. Quin desastre! De seguida vam trucar al nostre amic, un caçador professional, que si us plau vingués com abans millor; el veredicte era clar: una fagina. I a més a més, el nostre amic ens va dir que era gairebé segur que hi havia un niu de la fagina amb cries a dins de les nostres gàbies i que la mare fagina seguiria tornant cada nit per a trobar més menjar per als seus petits.

GarduñaVaig prestar molta atenció quan anava a donar de menjar als falcons i no vaig tardar gaire en determinar a on era el niu de la fagina. Una vegada vaig sentir les veus de les petites fagines. Les nostres autoritats ens van donar un permís especial per a buscar a la fagina que ens havia fet tant de mal. Però no va ser fàcil atrapar-la, ja que les instal·lacions eren molt grans i la fagina movia als seus petits cada nit. Finalment vam poder atrapar la mare assassina. La vam donar amb els seus petits al nostre amic caçador i li vam demanar que se’ls emportés tan lluny com pugui de casa nostra.

Però vam veure que no vam solucionar el problema: el nostre centre de cria de falcons estava en el territori de les fagines i quan ens lliuràvem d’una, immediatament n’apareixia una altra. I així va ser. Només uns dies després ja teníem una altra fagina a les nostres instal·lacions. Però aquella era una criatura amable i tímida que menjava les abundants restes de carn que sobraven a les gàbies dels falcons. Mai va matar cap falcó i vam viure feliços per sempre més.

Final de la història.

Us ha agradat la meva explicació?

Heu viscut alguna experiència amb fagines? N’heu sentit històries interessants? M’encantaria sentir-les. Si us plau, deixeu-me un comentari o escriviu-me la vostra història per e-mail a zoopirineu@gmail.com. Si és una bona explicació la publicarem!

 

Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *