CA | ES | EN

Excursió del Phineas

Notícies

El dissabte passat, durant l’exhibició, vaig passar una estona molt dolenta.

La meva filla Anna va anar al Barcelona Beach Festival i el meu fill Lukas va marxar dues setmanes de vacances als Alps Suïssos, o sigui que l’exhibició la vam haver de fer l’Eloi i jo sols. Fins aquí tot bé: és més estressant per a nosaltres, perquè hem de córrer amunt i avall amb els ocells i els mamífers per tal que els nostres visitants tinguin una experiència fluïda. Però el problema va sorgir quan era el torn del nostre corb Phineas.

Phineas flies away

Excursió del Phineas

Els nostres visitants van portar un para-sol molt gran, i quan el Phineas va veure aquell monstre, va decidir marxar volant! Evidentment vaig demanar de seguida als visitants que si us plau tanquessin el para-sol, però el mal ja estava fet. I el Phineas volava espectacularment: amunt i amunt, aprofitant els corrents d’aire calent. Amb cada volta que donava, la seva silueta es feia més i més petita en el cel blau. Estava desesperada: ja estava a uns 150 m per sobre nostre i no donava senyals de voler tornar amb nosaltres. “El perdré! Hauria d’haver passat més temps amb ell, rascant-li el coll com tant li agrada, li hauria d’haver demostrat que realment m’importa la seva companyia, fer un lligam més fort entre nosaltres; ara no m’estaria abandonant:” va passar-me pel cap. “Ai, per Déu, està marxant.”

Egyptian vulture appears

Però llavors va aparèixer el nostre veí del no-res: un Aufrany salvatge que cada any cria als penya-segats just darrere del nostre parc. I no li agradava gens ni mica com d’hàbilment vola el Phineas. “Què penses, que pots volar just davant del meu niu? Hi tenim una petita cria que està a punt de fer el seu primer vol! No et volem aquí!”

Però el nostre Phineas no va entendre res. Com que ha passat tota la seva vida en la protectora presència dels humans, no va reconèixer l’estat d’ànim agressiu del pare voltor quan aquest es va col·locar per sobre seu com a advertència. I llavors va començar: el voltor va anar fent passades per sobre del Phineas per a obligar-lo a baixar. Però fins i tot llavors el Phineas encara no entenia què volia dir-li el voltor, i va seguir volant com volent dir: “Hola company, què et passa? Si jo només estic volant i volant i gaudint, i poder no tornaré al zoo perquè estic gaudint taaaaaant aquí dalt…!”

Phineas lands on my hand

Finalment, el voltor es va enfadar molt i va començar a atacar de veritat al Phineas. Els nostres visitants van tenir el privilegi de veure aquests moments tan dramàtics, i el Phineas finalment va entendre: “No sóc benvingut aquí, és perillós!!! He de tornar ràpidament amb la Stania! Ella em protegirà.” I en qüestió de segons, el Phineas va aterrar amb el seu magnífic estil sobre el meu guant, enlluernant als nostres visitants amb les seves plomes negres i brillants, i el van poder alimentar com fem cada dia a les exhibicions.

Per sort, el Phineas va sortir il·lès de la seva excursió plena d’aventures, i esperem que hagi après la lliçó, ja que els corbs són animals molt intel·ligents! I nosaltres també vam aprendre la lliçó: no hi poden haver para-sols enormes a l’amfiteatre mentre el Phineas està volant.

Si voleu aprendre més coses sobre els corbs, cliqueu aquí

Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *