CA | ES | EN

Eloi Arenas

Notícies

Eloi durant la exhibició de vol.Hola, em dic Eloi i sóc la “veu” del Zoo del Pirineu. Em coneixeràs a l’exhibició de vol lliure d’aus rapinyaires que faig amb la Stania, i t’acompanyaré durant la visita guiada.

També sóc responsable

  • del benestar de gran part dels nostres animals.
  • del manteniment de les infraestructures del zoo.
  • de la jardineria del parc.
  • de la construcció de noves instal·lacions i l’adaptació de zones noves.

Si vols saber més sobre mi, aquí et faig cinc cèntims de la meva vida:

Vista panorámica a la Vall de Lord.Vaig néixer a Vilafranca del Penedès. Quan tenia 9 anys, els meus pares van decidir plegar de les seves feines en una fàbrica industrial, deixar casa nostra i començar una nova vida amb la que sempre havien somiat; a la naturalesa pura dels Pirineus. Per això ens vam mudar a una casa rural solitària a la preciosa “Vall de Lord”.

No va ser fàcil per a mi aprendre a viure sense aigua corrent ni calefacció central, i amb un accés limitat a l’electricitat… però m’encantava el lloc, els boscos que ens envoltaven, la presència de fauna salvatge en cada raconet, i no em van importar gaire aquests inconvenients.

Vaig conèixer a dos pastors grans. Els acompanyava mentre feien la seva feina diària sempre quan no ajudava als meus pares.

Ramat segueix el seu pastor.D’ells vaig aprendre com ser pastor d’ovelles i cabres, com entrenar un gos d’atura, quines plantes són bones per als animals i quines no. Però també vaig aprendre com buscar bolets i tòfones, com fer foc quan plou a bots i barrals o com orientar-me a la naturalesa.

Passava el temps i vaig arribar a l’edat en la qual anhelava la companyia de persones de la meva edat. Els meus pares finalment van cedir; vam deixar la nostra casa solitària i ens vam mudar al poble de Sant Llorenç de Morunys. La meva vida va canviar sobtadament: vaig fer molts amics de la meva edat i ja no treballava de pastor, sinó de cambrer, després de forner, també vaig treballar en una serradora local i fins i tot en la producció d’esquís d’una empresa internacional. A vegades també ajudava com a pastor.

Eloi Arenas escala al Codó.En el meu temps lliure anava d’excursió amb el meu gos Llampec i em vaig enamorar de l’escalada. Amb el temps vaig assolir el nivell VI b que em va permetre conquerir dues vegades la “Roca de Canalda” amb els seus 250 m d’altura o d’escalar els famosos penya-segats de Montserrat.

Però el meu amor per als animals va guanyar la meva necessitat d’una vida social plena. Vaig trobar feina a Roc Falcon, una empresa de cria de falcons local. Vaig aprendre com cuidar les aus rapinyaires i vaig conèixer la Stania. I des de llavors la meva vida va tornar a l’inici del camí, a aquella vida que tant adorava quan era un nen: una vida en una casa rural solitària envoltat d’animals i fauna salvatge. Ja no tinc temps per a anar d’excursió o per a escalar, però em crea una gran satisfacció poder ensenyar el respecte pel medi ambient, i la meva vida al Zoo del Pirineu.

Eloi con águila real y niños.Espero veure-us-hi aviat.

Una abraçada,

Eloi Arenas

Comments

  1. Posted by Maria on maig 25th, 2017, 11:50 [Reply]

    Hola! vem venir fa pocs dies a conèixeus, ens va encantar l’experiència! molt EMOCIONANT.
    Ens va agradar molt veure que us estimeu tan als animals, que fomenteu el respecte cap a ells, i conèixer cada un d’ells, la història personal de cada un, poder aprendre coses que no sabiem, molt interessants, tenir-los tan a prop, i fins i tot poder-los tocar… tot un privilegi. Una experiència única! i que de segur que tornarem a repetir. Molts ànims familia, a seguir endavant, que feu una gran tasca!

Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *