CA | ES | EN

Eloi Arenas

Notícies

Eloi durant la exhibició de vol.Hola, em dic Eloi i sóc la “veu” del Zoo del Pirineu. Em coneixeràs a l’exhibició de vol lliure d’aus rapinyaires que faig amb la Stania, i t’acompanyaré durant la visita guiada.

També sóc responsable

  • del benestar de gran part dels nostres animals.
  • del manteniment de les infraestructures del zoo.
  • de la jardineria del parc.
  • de la construcció de noves instal·lacions i l’adaptació de zones noves.

Si vols saber més sobre mi, aquí et faig cinc cèntims de la meva vida:

Vista panorámica a la Vall de Lord.Vaig néixer a Vilafranca del Penedès. Quan tenia 9 anys, els meus pares van decidir plegar de les seves feines en una fàbrica industrial, deixar casa nostra i començar una nova vida amb la que sempre havien somiat; a la naturalesa pura dels Pirineus. Per això ens vam mudar a una casa rural solitària a la preciosa “Vall de Lord”.

No va ser fàcil per a mi aprendre a viure sense aigua corrent ni calefacció central, i amb un accés limitat a l’electricitat… però m’encantava el lloc, els boscos que ens envoltaven, la presència de fauna salvatge en cada raconet, i no em van importar gaire aquests inconvenients.

Vaig conèixer a dos pastors grans. Els acompanyava mentre feien la seva feina diària sempre quan no ajudava als meus pares.

Eloi Arenas amb un ramat de les ovellesD’ells vaig aprendre com ser pastor d’ovelles i cabres, com entrenar un gos d’atura, quines plantes són bones per als animals i quines no. Però també vaig aprendre com buscar bolets i tòfones, com fer foc quan plou a bots i barrals o com orientar-me a la naturalesa.

Passava el temps i vaig arribar a l’edat en la qual anhelava la companyia de persones de la meva edat. Els meus pares finalment van cedir; vam deixar la nostra casa solitària i ens vam mudar al poble de Sant Llorenç de Morunys. La meva vida va canviar sobtadament: vaig fer molts amics de la meva edat i ja no treballava de pastor, sinó de cambrer, després de forner, també vaig treballar en una serradora local i fins i tot en la producció d’esquís d’una empresa internacional. A vegades també ajudava com a pastor.

Eloi Arenas escala al Codó.En el meu temps lliure anava d’excursió amb el meu gos Llampec i em vaig enamorar de l’escalada. Amb el temps vaig assolir el nivell VI b que em va permetre conquerir dues vegades la “Roca de Canalda” amb els seus 250 m d’altura o d’escalar els famosos penya-segats de Montserrat.

Però el meu amor per als animals va guanyar la meva necessitat d’una vida social plena. Vaig trobar feina a Roc Falcon, una empresa de cria de falcons local. Vaig aprendre com cuidar les aus rapinyaires i vaig conèixer la Stania. I des de llavors la meva vida va tornar a l’inici del camí, a aquella vida que tant adorava quan era un nen: una vida en una casa rural solitària envoltat d’animals i fauna salvatge. Ja no tinc temps per a anar d’excursió o per a escalar, però em crea una gran satisfacció poder ensenyar el respecte pel medi ambient, i la meva vida al Zoo del Pirineu.

Eloi con águila real y niños.Espero veure-us-hi aviat.

Una abraçada,

Eloi Arenas

Comments

  1. Posted by Maria on maig 25th, 2017, 11:50 [Reply]

    Hola! vem venir fa pocs dies a conèixeus, ens va encantar l’experiència! molt EMOCIONANT.
    Ens va agradar molt veure que us estimeu tan als animals, que fomenteu el respecte cap a ells, i conèixer cada un d’ells, la història personal de cada un, poder aprendre coses que no sabiem, molt interessants, tenir-los tan a prop, i fins i tot poder-los tocar… tot un privilegi. Una experiència única! i que de segur que tornarem a repetir. Molts ànims familia, a seguir endavant, que feu una gran tasca!

Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *