CA | ES | EN

Duc

Notícies

Duc – mussol més gran del món

Los ojos naranja de búho real No fa gaire era un ocell molt escàs, extingit en moltes regions d’Europa. Finalment, als anys 60, es van posar en vigència les primeres mesures protectores i es va començar la seva reintroducció, que va ajudar a frenar aquest descens de la població. Però fins i tot avui en dia encara hi ha molt pocs d’aquests ocells espectaculars que tant necessiten la nostra protecció.

Per què estava a punt d’extingir-se aquest mussol? Hi ha moltes raons. En algunes podem influir, en altres no. Si us plau, pren-te una estona per a llegir aquest article. Potser hi ha alguna cosa que podries fer per a ajudar a salvar-los.

 

Persecució directa dels caçadors

Espero que no sigui necessari explicar que està estrictament prohibit matar ducs. I esperem que aquesta raó sigui cosa del passat. Els caçadors consideraven als ducs la seva competència directa i un gran perill per a tots els animals salvatges petits. Però és cert? Què cacen els ducs?

Estan documentades 72 espècies diferents que formen part de la seva dieta.

Els ducs són animals oportunistes; vol dir que s’adapten a la població de la fauna que hi ha als llocs on viuen. Es centren en l’espècie més abundant del seu territori i escullen als ferits i als febles.

Aquí teniu alguns exemples:

  • A Bavaria i a Bulgària sobretot cacen eriçons.
  • Rates talperes a Suècia.
  • Conills a França.
  • Hàmsters, llebres i predius a Àustria.
  • Ocells marins i peixos a Noruega.
  • Granotes i gripaus a les regions dels Alps.

Un cazador con su presaTambé cacen corbs, coloms, esquirols, ratpenats, aus rapinyaires i mussols. Són prou forts com per a guanyar a una guineu adulta. Però hi ha alguna raó per la qual els caçadors persegueixen als ducs tan dràsticament?

He trobat aquesta foto en una web d’una agència de caça. Fan falta paraules per aquesta imatge? Els ducs només cacen el que necessiten per a sobreviure i per a garantir la seva procreació. No hi ha punt de comparació amb el número d’animals que una sola persona pot matar en tan sols un dia. (Si us plau, no penseu que tots els caçadors són com aquest. Necessitem als caçadors per a mantenir un tipus d’equilibri a la naturalesa; hem de compensar els errors que els humans cometem. Per mala sort, no tots cacen amb responsabilitat.)

 

Persecució directa dels pagesos

D’acord, també hi ha facetes dels ducs que no són tan positives… des d’un punt de vista humà. Al nostre parc ensenyem respecte per a la naturalesa i pensem que és important que entengueu tots els seus aspectes. Llavors, on és el problema amb els pagesos? Si vius al camp i els ducs crien a prop, a vegades pots perdre algun dels teus animals. T’explicaré què va passar en el nostre poble veí fa uns anys. I no, no van matar als ducs, perquè les persones aquí estimen i respecten la naturalesa.

Aquí teniu la història: Gats de Cambrils dels Pirineus

Vista panorámica de CambrilsCambrils és un poble petit i preciós al bell mig de la naturalesa pura dels Pirineus. Els habitants han de fer front a viure dia a dia de la mà de la naturalesa. Per exemple, els gats domèstics hi són molt importants perquè controlen la població de ratolins i també fan companyia als humans. Qualsevol persona que hagi tingut la sort de visitar aquest poble bonic i autèntic estarà d’acord amb mi: és increïble estar assegut en la terrassa d’un dels seus dos restaurants, gaudir de les vistes al bosc verd i immens que l’envolta, mirar els núvols al cel blau, escoltar els crits de les aus rapinyaires mentre sobrevolen la vall i gaudir de la tendre companyia d’un gat domèstic.

I què va passar? Fa uns anys, una parella de ducs va escollir aquell indret tranquil per a construir-hi un niu i formar una família. Durant aquell període van desaparèixer gairebé tots els gats del poble, un darrere l’altre. Les persones estaven tristes i enfadades: és dolorós perdre la mascota, qualsevol es sentiria com es van sentir ells.

Però mirem l’altra cara de la veritat: durant la nit, els gats domèstics es converteixen en depredadors perillosos i salvatges de la fauna silvestre. En una sola nit poden recórrer 4 km. Visiten els nius de les perdius, cacen conills petits i llebres… o sigui que no hauria de ser cap sorpresa que la naturalesa els inclogui en el cicle alimentari natural. Si us plau, entengueu que la naturalesa no sap que els amos dels gats els donen pinso especial per a gats que compren a la ciutat. La naturalesa tan sols percep què passa mentre els gats fan les seves caceres nocturnes. És lògic i simple:

  1. Hi ha una gran població de gats en un espai reduït al voltat de Cambrils.
  2. Això suposa un gran perill per als ocells i mamífers petits i mitjans; sobretot per a les cries.
  3. S’ha d’equilibrar l’ecosistema! Els vulnerables necessiten protecció contra la plaga de gats.
  4. Es necessiten ducs.

I aquí acaba la història de gats i de ducs a Cambrils. Deixeu-me dir-vos que la població de gats s’ha recuperat perfectament i, si teniu sort, encara podeu escoltar el misteriós “uhuuu-uuuhuuu” dels ducs durant la nit.

Utilitzar a joves ducs per a perseguir corbs i altres ocells

Búho real se camufla durante el dia.Fa molt de temps, les persones vivien ben a prop de la naturalesa, observaven la fauna salvatge i intentaven aprofitar aquells trets que els poguessin ajudar a sobreviure. Van descobrir que els ducs s’amaguen durant el dia! Van veure que la vista dels mussols és força bona durant el dia i que la llum directa del sol no els fa mal. I llavors, per què s’amaguen? No podien saber que durant el dia la visió dels mussols és molt més dolenta que la de les aus rapinyaires, i que no tenen el sentit de l’olfacte, cosa que els fa una presa fàcil per als mamífers depredadors i les grans aus rapinyaires. Alhora es va observar que qualsevol ocell, gran o petit, mostra un gran odi envers als ducs durant el dia, i si detecten aquest gran depredador nocturn, volen cap a ell i l’ataquen. Els ducs no es defensen gaire durant el dia, perquè el moviment podria despertar l’interès de grans carnívors diürns.

Fins ara és una observació molt interessant, oi? I les persones, com van fer servir aquests fets? Treien joves ducs dels seus nius i els criaven a casa. Quan els petits eren prou grans i “feien por”, els treien al camp i els lligaven en un espai obert. Normalment protegien al seu mussol amb una xarxa i llavors s’amagaven. En poc temps arribaven ocells grans i petits, descobrien al mussol i començaven a atacar-lo violentament. Ja us podeu imaginar que d’aquesta manera es podien capturar i matar fàcilment molts, molts ocells. Fins i tot els intel·ligents corbs i aus rapinyaires no es podien resistir al seu instint natural i es convertien en víctimes fàcils. Gràcies a Deu que aquests hàbits bàrbars estan prohibits legalment i esperem que ningú mai més no faria aquesta crueltat.

Línies d’alta tensió i Accidents amb cotxes

Búho real muertoAquestes dues raons van agafades de la mà amb els hàbits de caça dels ducs. Cacen de dues maneres diferents:

Es queden quiets en un lloc elevat, observen i exploren el seu voltant amb la seva excel·lent oïda.
Quan localitzen la posició exacta de la seva presa, obren les ales i, en un vol silenciós i lent s’hi apropen i l’agafen amb les seves urpes increïblement fortes. Per mala sort, molt sovint trien les línies d’alta tensió per a cercar el seu menjar. A causa de la seva grandària, moltes vegades passa que toquen dos cables alhora. L’electricitat mortal travessa els seus cossos, causen un curtcircuit i moren en qüestió de segons.

Sobrevolen el seu territori amb les seves ales silencioses, llargues i suaus, en busca de ocells i altres preses potencials. El seu vol és lent i baix. Busquen moviments a l’herba i escolten atentament si hi ha cap soroll que els desveli la presència d’animals. Lamentablement també sobrevolen les carreteres. El conductor no pot fer pràcticament res quan un mussol enorme el sorprèn i apareix just davant del seu cotxe.

 

Activitats de lleure

Búho real es una madre excepcional.Els ducs crien en grans cavitats als penya-segats o simplement a terra en porats poc profunds. Heu d’entendre que els ducs són uns pares exemplars. La mare incuba els ous gairebé sense descans durant 34 dies. Quan els petits surten de l’ou, sempre els protegeix. Fins i tot quan els dóna de menjar els cobreix i els dóna trossets de carn tendrament sota les seves plomes. Fins i tot quan els petits ja són prou grans i no necessiten la calor de la mare, ella segueix cobrint-los. Durant tot aquest temps, el pare vola en busca de menjar per a tota la seva família. Els petits es queden amb els pares durant 5 mesos. Llavors, què podria passar per fer que els pares abandonin el seu niu? Per exemple: escaladors, fans del parapent, i fins i tot excursionistes que passegen pel bosc sense seguir els camins. Si la femella es veu obligada a abandonar la incubació dels seus ous, aquests es refreden i els embrions moren. Però també amb les cries ja nascudes la situació segueix sent crítica. Els ducs estan “programats” per a sobreviure. Si les persones destorben massa sovint al seu lloc de cria, es veuen forçats a abandonar als seus fills amb l’esperança que l’any següent trobin un lloc més tranquil per a assegurar el futur de la seva família.

Enverinament

No només la persecució directa causa un descens de la seva població. Els ducs són els últims de la seva cadena alimentaria i, si hi ha un animal enverinat, és molt probable que es converteixi en el menjar d’un duc. Si us plau, recordeu que els ducs es centren en caçar als individus febles. Els animals enverinats són l’objectiu ideal per a ells. Però el verí és molt eficaç i no només mata a l’animal que se’l menja, sinó que també afecta a l’animal que es menja a l’enverinat. Si us plau, tingueu molta cura quan utilitzeu verí per a qualsevol cosa.

 

T’ha agradat aquest article? O penses que no hauria d’escriure sobre el “costat dolent” dels animals? Si us plau, dóna’m la teva opinió. Hi ha algun animal sobre el qual t’interessaria llegir la propera vegada? Doncs deixa’m un comentari!

Comments

  1. Posted by Maria on maig 18th, 2017, 11:57 [Reply]

    Molt interessant, m’ha agradat molt !!!
    Els animals maten el que necesiten per sobreviure, en canvi les persones matem i destruim el món per gust o per diners. És la diferència que tenim, per això ens debem dir humans…
    Tinc dubtes de que els caçadors siguin necesaris, crec que fan més mal que bé, quan em trobo els camps plens de cartutxos i els cartells indicatius plens de forats, a més maten al que sigui estigui protegit o no.
    En quant a la gran quantitat de gent que hi ha per algunes muntanyes, no en tenc perquè ara s’ha posat tan de moda. Abans erem quatre els que hi anavem perquè ens ha l’estimavem i la respectavem i anavem a gaudir d’ella, els seus animals, plantes, paisatges… i ara tot són competicions i ja no sàps on anar per estar tranquil… entenc als animalets, quan ja no tenen lloc per viure, els hi em tret el seu espai. Després diuen que n’hi han molts i s’han de matar? De que n’hi ha molts???
    Tampoc entenc, perquè han reintroduit al ós, per exemple, crec que pot ser un perill, per excursionistes, animals…
    Crec que s’ha de respectar als animals, perquè anant amb cotxe veig gent que els atropella voluntariament, perquè devegades no es pot evitar, però altres cops si. Que passegues pel carrer i et trobes nens tirant puntades de peu a ocellets caiguts del niu. Per cert, últimament he vist molts cabirols morts i un amb la columna trencada encara viu, a diferents punts de Catalunya, sabeu per què pot ser? Em té molt intrigada. Si és perquè n’hi ha molts, no és cert, que hi ha una enfermetat que apareix entre les cabres, quan n’hi han moltes per controlar-ne el número?
    També, sento cada dos per tres, que la gent em diu que els coloms són com les rates. No els entenc. Els coloms crec que mai han fet cap mal a ningú, ningú s’ha posat malalt d’un colom, almenys jo no conec a ningú. Sé que les rates són necesaries, com tots els animals, però mosseguen, porten la ràbia i són vengatives, no li trobo la semblança amb la rata.
    Necessitava dir el que penso i el que no entenc.
    M’interessa molt tot el que posseu, moltes gràcies!!!
    Vindrem aquest dissabte, en tinc moltes ganes!!!

Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *