CA | ES | EN

Anna Kuspert

Notícies

Anna on the beach

Hola, sóc l’Anna i m’encarrego de les relacions públiques del Zoo del Pirineu. També treballo al parc durant l’estiu, fent l’activitat del Toca-toca i a vegades també participo a les exhibicions. M’encarrego de gestionar el Facebook i l’Instagram del nostre projecte familiar, i de traduir els textos per la pàgina web; d’aquesta manera em preparo pel meu futur com a traductora.

El que més m’importa és que els nostres animals estiguin contents amb la vida que els facilitem, i que els nostres visitants se sentin com a casa amb nosaltres.

 

Anna con los patos

Vaig néixer a Alemanya, en un petit poble a prop d’Hamburg. Ja de petita m’encantaven els animals: cada any, els meus pares em regalaven ous d’ànecs, que incubàvem a casa. Quan naixien els aneguets, jo els hi feia de mama, i em seguien en fila a on fos. Les meves excursions preferides eren al llac que teníem al costat de casa, on els mirava mentre es banyaven. A la tardor, quan ja eren grans, marxaven amb els grans grups d’ànecs que marxaven a llocs més càlids. Em posava trista cada any, però també era feliç perquè sabia que els esperava una bona vida salvatge.

 

 

Anna i falcó

Els meus pares portaven una empresa de cria de falcons, i recordo que cada primavera, quan naixien els petits falcons, ajudava a donar-los de menjar. Els teníem a dins de casa, i al matí quan esmorzaven ens saludaven i demanaven esmorzar també. M’encantava veure’ls créixer i convertir-se d’uns petits pollets blancs i força lletjos a uns grans, nobles i preciosos falcons; com creixen tan ràpid, els canvis es podien veure a diari. No tenia por del seu bec ni les seves urpes, i els acariciava si estaven malalts i els feia costat fins que tornaven a estar ben forts.

Els meus dos germans, el Martin i el Lukas, són un pilar fonamental en la meva vida. Tot i que de petits teníem les típiques baralles de germans, créixer en una família diferent i enmig de les muntanyes ens ha fet molt independents i ens ha unit molt com a família i també com a amics, i és preciós saber que ens tenim els uns als altres, que sempre ens ajudem i recolzem quan ho necessitem.

Anna montó cavalls desde 3 anysAmb tres anys em van regalar un poni, la Teresa. Era molt feliç, sempre m’havien apassionat els cavalls, i des d’aquell dia tenia clar que seguiria muntant sempre que pogués. Vaig aprendre a muntar a base de caigudes; sempre que queia tornava a pujar de seguida, no perdia mai l’esperança i no deixava que la por em fes tirar endarrere. El meu pare sempre m’ha donat suport amb els cavalls, perquè com la seva passió són els falcons, la meva són els cavalls i entén el meu sentiment envers ells. Gràcies a això he pogut entrenar amb grans professors i fins i tot vaig anar un estiu a Alemanya a competir. De cada professor vaig quedar-me amb el millor, intentant valorar les reaccions dels animals amb cada cosa nova que aprenia i decidia què els feia justícia i quin tracte no em semblava correcte.

 

Anna competió en salt amb cavalls

A mesura que anava creixent, el poni el vam haver de substituir per un altre de més gran (l’Elisabet), després vaig tenir un cavall àrab (Shreck) i finalment vaig aconseguir les meves eugues de competició (Garcia i Sunshine), amb les quals vaig arribar a anar a competir, i amb molt bons resultats. Però no només em feien sentir gran a les competicions, sinó que també em fan sentir bé; tenim un lligam excepcional. Per mala sort, el 2014 em vaig trencar la cama muntant i des de llavors ho vaig deixar estar; en un futur hi tornaré, però de moment no m’és possible.

L’estiu del 2006 ens vam mudar tots aquí, al Prepirineu català. Em va encantar; tenia els meus cavalls i sortíem a explorar els camins dels voltants de casa nostra en família. Em sentia lliure. Vaig anar a una escola rural, on en total érem 9 nens, i en menys d’un any vaig aprendre a parlar català, tenia alguns amics i una casa genial al mig de la naturalesa.

Anna y amigos

El temps va anar passant, vaig canviar d’escola i em va impactar molt la quantitat de nens que hi havia; em vaig atabalar al començament, no estava acostumada a tantes persones juntes. Però amb el temps vaig sentir que més o menys encaixava, que tenia la meva colla, amb qui sempre podia comptar, i tenia els meus cavalls, que em feien teràpia quan ho necessitava.

Després del Batxillerat vaig començar la Universitat, on estudio Traducció i Interpretació. Va ser el principi d’una altra gran etapa en la meva vida. Marxar de casa i espavilar una mica, tot i que sé que sempre tinc la família que em recolza en tot. Són uns anys genials, el primer amor, els amics que queden per tota la vida… tal i com m’havia explicat el meu pare. Ja només per això val la pena seguir endavant, tot i que a vegades passen coses inesperades i es faci dur.

Anna and a barnowl

Mentrestant va començar a funcionar el projecte del Zoo del Pirineu. Al principi no m’agradava l’idea; no volia compartir casa meva amb ningú més. Però també em vaig adaptar a aquest canvi i hi vaig trobar una passió. Els animals sempre fan treure un somriure, amb la seva tranquil·litat fan que també ens calmem nosaltres i aquesta sensació no té preu. També les persones que venen i valoren la nostra feina i ens donen l’enhorabona fan que vegi el nostre projecte familiar com a una cosa molt especial.

Després d’una setmana intensa estudiant a la universitat, o de sentir-me malament pels problemes que tots tenim a la vida, tornar a aquest raconet tranquil perdut en les muntanyes és molt gratificant, i espero que tothom qui ens vingui a visitar senti el mateix.

Us espero al Zoo del Pirineu.

Petons,

Anna Kuspert

Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *